Declaració de paternitat

Un cas de filiació no matrimonial es resol per sentència en què el presumpte fill va interposar una demanda perquè el seu pare fos reconegut. Inicialment, tant el Jutjat de Primera Instància com l'Audiència Provincial van desestimar la demanda, argumentant la falta de proves suficients i la negativa del demandat a sotmetre's a les proves d'ADN com a únic indici de paternitat. No obstant això, el presumpte fill apel·la en cassació, al·legant que la negativa a dur a terme la prova d'ADN ha de considerar-se un indici qualificat de paternitat, d'acord amb la jurisprudència del Tribunal Suprem.

El Tribunal Suprem, en analitzar el recurs, destaca la importància de la negativa injustificada a sotmetre's a la prova biològica com a indici rellevant, especialment quan hi ha altres indicis concurrents. En aquest cas, es van considerar diversos elements: la identificació del nom del pare en el moment del naixement, les declaracions de la mare sobre la seva relació exclusiva amb el demandat i la presència del demandat en esdeveniments familiars significatius. La sala va concloure que aquests indicis, juntament amb la negativa a fer la prova d'ADN, eren suficients per declarar la paternitat reclamada.

A més, el Tribunal Suprem ordena la inscripció registral de la filiació no matrimonial, cosa que permet al presumpte fill conservar els cognoms de la seva mare, d'acord amb el que estableix la Llei del Registre Civil. La sentència subratlla la doctrina del Tribunal Suprem sobre la rellevància de la negativa a dur a terme proves biològiques en els processos de filiació i la necessitat de protegir els drets de l'infant a conèixer la seva filiació.