Sentència de separació estrangera

La controvèrsia sorgeix a conseqüència de la negativa del registrador a inscriure en el Registre de la Propietat una adjudicació de béns immobles a conseqüència de la liquidació de la societat de guanys, arran d'una sentència de separació dictada per un tribunal espanyol. La interessada, de nacionalitat romanesa, havia obtingut l'adjudicació de l'immoble mitjançant conveni regulador aprovat en el procediment de separació de comú acord amb el seu marit, també de nacionalitat romanesa.

La inscripció va ser denegada per no acreditar-se la prèvia inscripció de la sentència de separació en el Registre Civil espanyol, malgrat que la sentència s'havia inscrit en el Registre Civil romanès. La resolució examina la normativa aplicable, entre ells el Codi Civil, la Llei del Registre Civil, la Llei Hipotecària i diverses normatives europees, que estableixen la necessitat d'inscriure en el Registre Civil espanyol les resolucions judicials que afectin el règim econòmic matrimonial per garantir que sigui oposable a tercers.

Es va argumentar que, atès que es tracta d'un matrimoni entre nacionals d'un país de la Unió Europea, la inscripció en el Registre Civil romanès hauria de tenir eficàcia a Espanya sense necessitat d'inscripció addicional en el Registre Civil espanyol. No obstant això, la Direcció General desestima el recurs, manifestant que la normativa espanyola exigeix aquest registre per garantir la correcta aplicació de les normes registrals i evitar conflictes d'oposabilitat a tercers.